Tractaments

És la part de l’odontologia que engloba els tractaments encarregats de conservar la dent evitant la seua extracció, recuperant la seua funció i la seua estètica.

És el que popularment coneixem com a “empastes”, que es poden realitzar per a solucionar un problema de càries, de desgast o per a solucionar problemes estètics.

Què és la càries?

La càries és una malaltia multifactorial que es caracteritza per la destrucció dels teixits de la dent com a conseqüència de la desmineralització provocada pels àcids que genera la placa bacteriana. Els bacteris fabriquen aqueix àcid a partir de les restes d’aliments de la dieta que se’ls queden exposats.

La destrucció química dental s’associa a la ingesta de sucres i àcids continguts en begudes i aliments. La càries dental s’associa també a errors en les tècniques d’higiene, falta de raspallat dental, o no saber usar bé els moviments del llavat bucal, absència de fil dental, així com també, i en molt menor mesura, amb una etiologia genètica.

 

Després de la destrucció de l’esmalt ataca a la dentina i arriba a la polpa dentaria produint la seua inflamació, pulpitis, i posterior necrosi (mort pulpar)

Quan la càries afecta a l’esmalt i a l’inici de la dentina pot no haver-hi símptomes; quan avança cap al nervi de la dent comencen a aparéixer símptomes com molèsties al fred, a la calor, a la masticació, etc.

És l’especialitat de l’odontologia que tracta els problemes que afecten la polpa de la dent.

La polpa dental és el teixit que es troba a l’interior de les dents, i està composta de nervis, vasos sanguinis i cèl·lules especialitzades. La seua principal funció és la de formar la dent i és l’encarregada de percebre estímuls externs.

La polpa dental es pot veure afectada per una càries profunda, per un traumatisme o per problemes oclusals (que afecten la forma en què mosseguem, si aquesta no és correcta). Quan algun d’aquests problemes afecta la polpa pot aparéixer dolor al fred, a la calor, a la pressió o masticació, dolor espontani, inflor en la geniva o en la cara, aparició d’un “flegmó” o d’una fístula (que apareix al costat de la dent per on la infecció drena).

 

El tractament consisteix a eliminar la polpa de l’interior de la dent, netejar perfectament, desinfectar, assecar i emplenar l’interior amb un material (gutaperxa i ciment) que segella aquest espai. Després es procedirà a la reconstrucció.

Aquest tractament ha de ser indolor, i si hi ha alguna molèstia s’haurà de prendre medicació per a poder realitzar-ho en una visita posterior.

Utilitzem endodòncia rotatòria i tècniques de gutaperxa termoplàstica per a obtenir els millors resultats.

Què ÉS UN IMPLANT DENTAL?

Un implant dental és una xicoteta fixació de titani que es fica en l’os de la mandíbula o del maxil·lar per a substituir a l’arrel d’una dent natural.

TOTHOM POT POSAR-SE IMPLANTS?

Cada pacient presenta unes característiques diferents; per açò és necessari un correcte diagnòstic per a valorar l’os que disposa el pacient. De vegades, si no existeix suficient os és possible realitzar una cirurgia de regeneració anterior a la col·locació dels implants perquè aquesta siga possible.

A més hi ha factors de risc per a la col·locació d’implants que és necessari tenir controlats, com són: el tabaquisme, problemes periodontals en la resta de la boca, diabetis mal controlada.

TOTS ELS TRACTAMENTS AMB IMPLANTS SON IGUALS?

NO, els implants ens donen un punt de suport fix en la boca i amb ells poden donar-se diferents situacions:

• IMPLANT UNITARI: un implant amb una corona substituirà a una dent perduda.

• PONT SOBRE IMPLANTS: dos implants suporten un pont de 3 o 4 peces.

• REHABILITACIÓ FIXA SOBRE IMPLANTS: quan s’han perdut totes les dents, es pot rehabilitar de forma fixa utilitzant 4 (ALL ON FOUR), 6 o 8 implants, depenent de la situació del pacient.

• SOBREDENTADURAS: Els implants suporten una pròtesi removible (que llevem havent dinat per a netejar) però evitarem que aquesta pròtesi es moga en cap moment.

CÀRREGA INMEDIATA O DENT EN 24 HORES

Des de la col·locació dels implants fins a la col·locació de la pròtesi definitiva han de passar 3 mesos. A aquest període se li crida PERÍODE D’OSTEOINTEGRACIÓ, i durant ell l’os creixerà al voltant de l’implant quedant aquest “soldat” a l’os.

 

 

La CÀRREGA IMMEDIATA consisteix a col·locar una dent o vàries el mateix dia de la col·locació de l’implant o a les 24 hores. Aquest procediment es realitza principalment quan es tracta d’un o diverses dents anteriors per motius estètics, o quan el pacient ha perdut totes les seues dents.

La periodòncia tracta els problemes que afecten les genives i l’os que suporten les dents; aquests poden ser:

• GINGIVITIS: és una inflamació de les genives, on no hi ha pèrdua d’os que suporta les dents. Pot veure’s un enrogiment d’aquestes, sagnat al raspallat, i a voltes mala olor o sabor de boca. És un problema reversible; açò vol dir que amb el tractament adequat la boca tornarà a l’estat de salut inicial. El tractament consisteix en una neteja bucal minuciosa, així com modificar els hàbits d’higiene bucal del pacient.

• PERIODONTITIS (comunament coneguda com a “piorrea”): és una evolució del problema anterior. Si la gingivitis persisteix en el temps sense tractament, la inflamació es trasllada a l’os que suporta les dents. Es va perdent altura de geniva i d’os i les dents van perdent suport. Pot aparéixer enrogiment, sagnat, mala olor/sabor, i a més observem que les dents són cada vegada més llargues, espais entre les dents, mobilitat d’alguna peça dental o canvis de posició d’aquests. És un problema crònic, és a dir, amb el tractament adequat frenarem el procés i ho estabilitzarem perquè no empitjore, però la quantitat perduda de suport no es recupera mai totalment; encara que en ocasiones es poden realizar cirurgies per a regenerar part de l’os perdut.

El tractament consisteix a realitzar raspats i allisats radiculars per a eliminar el carrall acumulat sobre l’arrel de la dent, després d’haver realitzat un correcte diagnòstic amb radiografies i mesuraments del suport de les dents. Després d’aquest tractament inicial es decideix si el pacient passa a la fase de manteniment o si es pot realitzar alguna cirurgia per a recuperar part del suport perdut.

• RECESSIONS GINGIVALS: una recessió és un desplaçament de la geniva que deixa visible un tros de l’arrel de la dent. Les recessions poden anar associades a un problema de periodontitis, però també poden aparéixer en una boca amb la geniva sana per un raspallat excessivament fort o associades al bruxisme. Depén de qual siga la seua causa, a vegades es poden realitzar xicotetes intervencions per a cobrir l’arrel dental de nou.

Engloba tècniques destinades a aclarir diversos tons el color de les dents. És segur sempre que es realitze sota el control del seu dentista.

Aquestes tècniques consisteixen en l’aplicació de diferents productes químics (peròxid d’hidrògen i peròxid de carbamida) sobre la superfície de la dent (en dents vitals) o l’interior dels mateixos (en dents no vitals o endodonciats).

 

 

Aquests procediments es poden realitzar en clínica, a casa o de forma combinada. És important realitzar primer un bon diagnòstic de l’estat de la boca per a valorar com és la tècnica adequada en cada cas, o si existeix alguna contraindicació per a realitzar-ho.

Existeixen factors externs que modifiquen el color de les dents com són aliments, begudes o el tabac, que caldrà evitar durant el tractament de blanquejament, i moderar després d’és mateix perquè aquest siga durador. Amb el temps la dent es pot enfosquir una mica i per açò, és possible realitzar xicotets tractaments de blanquejaments anomenats de “record” per a mantenir el blanc desitjat.

 

És important conéixer per què és important reposar les dents perdudes.

Les dents compleixen un paper estètic, social i funcional.

La boca funciona com un “equip”, quan es perd un o diversos elements d’aquest equip, els altres patiran canvis en l’intent d’adaptar-se a la nova situació, on finalment es veuran perjudicats.

Alguns dels canvis que succeeixen són: inclinació de les dents veïnes cap al buit, extrusió de la dent antagonista (la dent de davant es va despenjant en cerca d’algú amb qui “xocar”), acumulació de menjar en buits que apareixen després d’aquests moviments dentals, càries, problemes periodontals (geniva i os), problemes de l’articulació per una masticació desigual…

Existeixen moltes formes de rehabilitar el sistema masticatori, depenent del nombre de peces absents i de la posició de les quals queden:

• Rehabilitació amb implants (veure apartat implantologia)

• Rehabilitació amb ponts fixos: utilitzant les dents que queden en la boca. Les dents que queden es “redueixen” o tallen i sobre aquests es col·locaren un o diversos ponts fixos on estaran incloses les peces que falten.

 

• Rehabilitació amb pròtesis removibles:

Les dents que falten estan situats en un aparell que se suporta sobre les dents que queden amb uns ganxos metàl·lics o bé amb uns «ataches» (sistema d’enganxe que no es veu) si a aquestes dents romanents se’ls va a col·locar corones fixes. Aquest aparell es posa i es lleva per a poder tenir una higiene correcta.

Pròtesi removible completa. Pròtesi removible que substitueix a totes les dents.

Estètica dental

L’estètica dental realment engloba diverses de les disciplines de l’odontologia, que cercaran millorar l’estètica dental del pacient.

Segons els problemes de cada pacient l’estètica dental englobara diversos aspectes com poden ser:

-BLANQUEJAMENT DENTAL

-ORTODÒNCIA

-SOLUCIONAR PROBLEMES DE LES GENIVES

-ELIMINAR CÀRIES

-RECUPERAR DENTS PERDUDES

-CARILLES

-CORONES DE ZIRCONI

Els avanços tecnològics en la nostra professió van incorporant als nostres tractaments opcions més estètiques com:

• CORONES SENSE METALL.

El Diòxid DE ZIRCONI o ZIRCONIA és un derivat d’un mineral que ens permet realitzar ponts i corones amb la mateixa resistència que els de metall però aconseguint un color molt més natural com que no existeix una estructura interna fosca.

A més amb el pas del temps no apareixerà cap ombra fosca al voltant del coll de la dent com abans succeïa amb les rehabilitacions de metall.

• CARILLES: són unes fines làmines ceràmiques que es col·loquen sobre la dent sense pràcticament rebaixar-ho (depenent de cada cas) i que ens permeten modificar la forma, grandària i color de la dent aconseguint el resultat estètic desitjat.

 

 

L’ortodòncia s’encarrega de corregir les maloclusions (forma de tancar incorrecta) i malposicions dentàries.
L’ortodòncia millorarà l’ESTÈTICA, però també tracta la FUNCIÓ; ja que una malposició dentària pot donar lloc, a més d’un problema estètic, a problemes funcionals com: desgastos en les dents, problemes de ATM (articulació temporomandibular), trauma oclusal (problemes que apareixen en un o diverses dents per estar ocloent d’una forma inadequada, com són mobilitat, problemes periodontals o fins i tot afectació del nervi de la dent)
Hi ha diferents mètodes d’ortodòncia per a aconseguir una correcta oclusió:

· ORTODÒNCIA INVISIBLE : INVISALIGN:
Invisalign redreça les dents mitjançant «aligners» pràcticament invisibles i extraïbles que es fabriquen a la mesura de les seues dents per a garantir-li una major comoditat. A mesura que canvie de joc de «aligners» cada dues setmanes, les seues dents s’aniran movent de forma gradual, a poc a poc i setmana rere setmana, fins que estiguen en la posició final.
Invisalign és còmode, transparent i extraïble, per la qual cosa transforma el seu somriure sense interferir en la seua vida quotidiana. Ja que els «aligners» Invisalign es poden llevar en qualsevol moment durant el tractament, pot menjar el que vulga, mantenir una bona higiene bucal i llevar-li’ls durant períodes curts de temps per a ocasions especials, com a noces o reunions importants. Per tant, no afecten la seua rutina diària.

 

 

· ORTODÒNCIA AMB BRACKETS ESTÈTICS:
Els brackets són uns dispositius que van adherits a la dent i uneixen a totes les dents a un “filferro” o arc que anirà movent els dents fins a la seua posició definitiva.
Els brackets estètics ceràmics són de color blanc i no es tenyeixen amb els aliments ni el tabac pel que l’impacte estètic és menor.

 

 

· ORTODÒNCIA AMB BRACKETS METÀLICS:
En aquest cas el bracket que va sobre la dent és metàlic.

 

 

· ORTODÒNCIA INTERCEPTIVA:
És l’ortodòncia que es realitza en edats primerenques en xiquets per a solucionar determinats problemes i així evitar que aquests es compliquen en edats més adultes.
De vegades eviten un tractament d’ortodòncia posterior i en altres ocasions aniran seguits d’un tractament d’ortodòncia fixa o Invisalign.
Alguns dels problemes que es poden corregir en edats primerenques són: correcció d’hàbits inadequats, creixement insuficient o excessiu d’un dels maxil·lars (superior o inferior), mossegades croades…

Les intervencions més freqüents són:

· EXTRACCIÓ DE CORDALS (QUEIXALS DEL JUDICI). Es realitza quan aquests queixals no poden erupcionar o ho fan de forma anòmala en la boca del pacient per falta d’espai, o per una posició alterada.

 

 

 

· EXTRACCIÓ DE DENTS RETINGUDES

· A voltes alguna dent no pot erupcionar per estar situada en un lloc que no és l’adequat. Per exemple, canins (ullals) superiors que queden inclosos en el paladar. Si no és possible portar-los a la seua posició amb ortodòncia s’han d’extraure per a evitar danys en les arrels de les seues dents veïnes.

· FRENECTOMIES: És l’eliminació de frenets bucals o linguals inserits de forma adequada que estiguen causant problemes en la parla, en la posició de les dents o en la geniva.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

· CIRURGIES PREPROTÈSIQUES: Són intervencions que es realitzen per a adequar la geniva o l’os abans de col·locar una pròtesi.
Totes aquestes intervencions es realitzen amb anestèsia local; encara que si fóra necessari es pot aplicar sedació conscient.

El bruxisme és l’hàbit involuntari d’estrényer o «rechinar» les dents sense propòsits funcionals (no per a mastegar). Açò es pot produir de dia o de nit.

En molts casos el pacient no és conscient que té aquest problema, però hi ha signes i símptomes que ens ajuden a diagnosticar-ho com són:

• desgastos en les dents.

• molèsties o sensació de cansament en la cara

• mal de cap, cervicals, oïdes o esquena

• dents hipersensibles

• fractures o fissures en les dents

• retraccions gingivals

• problemes pel que fa a l’articulació temporo-mandibular

• problemes periodontals localitzats

L’origen del bruxisme és multifactorial i existeixen moltes teories sobre ell; alguns factors que influeixen en la seua aparició són: ansietat o estrés, alineació inadequada de les dents, hàbits de somni, factors genètics…

 

 

TRACTAMENT DEL BRUXISME

En ser un hàbit involuntari el tractament del bruxisme va enfocat a eliminar o minimitzar les seues conseqüències sobre el sistema masticatori.

S’utilitza un dispositiu conegut com a FÈRULA DE DESCÀRREGA.

 

 

La fèrula de descàrrega està feta de resina rígida, i es col·loca per a dormir en l’arcada superior generalment. És un dispositiu que ha d’estar fet totalment adaptat a la boca del pacient i sempre supervisat per l’odontòleg que anirà fent els ajustos necessaris perquè la fèrula actue guiant a la mandíbula a una posició de relaxació, i on els contactes dentals estiguen distribuïts de forma terapèutica.

Una fèrula que no estiga supervisada per un odontòleg pot ser fins i tot perjudicial per a l’articulació temporomandibular o alterar l’oclusió del pacient de forma permanent.

 

La sedació conscient és la solució per als pacients que pateixen ansietat o por extrems davant una intervenció del dentista, o quan el procediment que es va a realitzar és llarg.

Consisteix en l’administració intravenosa d’una sèrie de medicaments que faran que el pacient aquest totalment relaxat i tranquil, no serà molt conscient que estem fent ni del temps que transcorre, però si serà capaç de respondre a estímuls verbals.

Es realitza en la clínica dental, per part d’un mèdic anestesista que s’encarregarà de regular la dosi en funció de les necessitats del pacient, així com de monitoritzar al pacient durant tot el procés.

Inclou els tractaments que afecten els xiquets amb dentició temporal o mixta (en període de recanvi dental). Els principals problemes que apareixen a aquestes edats són:

• Càries dental

• Traumatismes

• Problemes en la posició de les dents o en el creixement dels maxil·lars

• Hàbits: xumet, xuclar dit, deglució atípica…

S’han de tractar les càries en les dents temporals?

Sí, les càries en les dents temporals han de tractar-se sempre, llevat que la dent estiga a punt de reemplaçar-se. La raó de tractar aquestes càries és evitar focus d’infecció que pogueren afectar a altres dents o a la dent definitiva que va a substituir al temporal. També és important tractar les càries per a evitar pèrdues prematures de dents temporals que poden originar una falta d’espai per a les dents permanents. En cas que es produïsca una pèrdua d’una dent temporal abans del moment adequat s’haurà de posar un mantenidor d’espai per a facilitar l’erupció en el lloc adequat de la dent permanent.

 

 

A quina edat s’ha de començar a portar a un xiquet al dentista?

És important normalitzar la visita al dentista en el xiquet perquè aquest el veja com una experiència positiva i agradable. Des de l’aparició de la primera dent en la boca del xiquet hi ha que començar amb les mesures d’higiene bucal a casa;a partir del primer any de vida és convenient fer revisions.

 

 

Tindrà por? Li doldrà? Es portarà bé?

Totes aquestes preguntes es formen en el cap dels pares quan un xiquet ha de ser tractat en la clínica dental. És molt important no transmetre aquesta ansietat, pensaments o prejudicis dels adults als xicotets, ja que la gran majoria de xiquets que vénen a la consulta per primera vegada es porten genial.

Cal deixar que siga el professional el que explique al xiquet com va a ser el procediment a realitzar.

En la nostra consulta és possible entrar al gabinet dental amb els xiquets.

 

Tan important com solucionar els problemes existents és prevenir que apareguen, per a açò realitzarem:

• Instruccions d’higiene oral

• Fluorització i segellat de fissures.

• Revisions periòdiques (cada 6 o 12 mesos)

• Manteniment periodontal, en pacients que han sigut tractats d’un problema en les genives.

• Neteges bucals periòdiques.